El 26 de febrer es presentà a València, a la seu de Cáritas Diocesana, el volum Pregar amb elles i amb ells, un recull de pregàries cristianes de totes les èpoques i, com explica el seu títol, fetes per homes i per dones, en la mateixa proporció. El llibre està editat per la revista Cresol, de la Unió Apostòlica de València. El director, Jesús Belda, va conduir l'acte en el qual varen intervenir el bisbe emèrit Javier Salinas, el prevere Ramon Peris i Xavier Martí, autor de la selecció de les pregàries i de la seua versió al valencià, així com de la introducció del llibre. El públic era heterogeni, ja que juntament amb personal valencià de naixença, de la capital i de comarques, hi havia persones procedents de Llatinoamèrica i d'Àfrica.

Jesús Belda va agrair al bisbe Salinas i al prevere Peris per apadrinar la iniciativa i per ajudar a obrir camins a favor del llibre, que ja està tenint molt bona acollida en poblacions de la Costera i la Ribera.

Javier Salinas, que ha estat bisbe d’Eivissa, Tortosa, Mallorca i auxiliar de València, va parlar de la importància de la pregària en la vida del cristià, en la vida de fe, ja que qui prega és perquè té fe. Qui no té fe no pot pregar. Digué que la pregària és el ressò més fort que la fe. Per això el llibre que es presentava és molt valuós, perquè recull els testimonis de gent que prega. Una pregària feta en la intimitat, però que s'expressa en paraules i eixes paraules d’altres ens serveixen també a nosaltres quan fem la nostra oració personal. Del llibre digué que hi ha trobat oracions que li han impressiont molt i en destacà tres aspectes positius. Una, el seu atreviment d’una inciativa com esta en l’actual món religiós i editorial valencià. Per altra banda, el fet que és un llibre que es fa amb la confiança que tindrà lectors. I finalment, que està fet pensant en la lògica del Regne de Déu, d’allò que creix amb un començament xicotet, com el gra de mostassa, tan menut, que arriba a fer-se una planta gran.

Aprofitant que estic passant uns dies a l'Alcúdia, hui 23 de gener, el rector d'Algemesí, Joan Carles Alemany i els amics Vicent Niclòs i la seua esposa Alícia Llorca, m'han convidat a participar en una taula rodona (amb la participació també de Francesc Aracil, president de l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencianisme i d'Enric Abat, antic vicari d'Algemesí), per tal de commemorar (ja que els bisbes valencians no ho fan), els 50 anys de la publicació del Llibre del Poble de Déu, Missal Dominical i Festiu, edició manual per als fidels preparada pel P. Pere Riutort Mestre, insigne filòleg, liturgista i pedagog.

Els valencians, a diferència dels altres pobles, encara no tenim uns textos litúrgics oficials. Sí que ho és el Llibre del Poble de Déu, és cert. Però dissortadament és una edició exhaurida, que ja no podem trobar a les llibreries. No sé si és cert (però m’ho han dit així), que l’arquebisbat va arribar a un acord amb el P. Riutort, pel qual es quedava caixes i més caixes del Llibre del Poble de Déu, que de ser certa aquesta afirmació, estarien guardats en algun armari del Palau i per tant es podrien distribuir, mentre no tinguem el Missal Romà en valencià.

En aquesta taula rodona recordaré la Vita Christi de l’abadessa Sor Isabel de Villena i la Bíblia traduïda al valencià per fra Bonifaci Ferrer, els primers textos religiosos en la nostra llengua, juntament amb els sermons de Sant Vicent Ferrer.

Continuar llegint