Tenint en compte
la diversitat de grups, opcions i ocupacions, dels cristians i cristianes que,
a més de fer la comuna professió de fe, també fan professió de valencians i
de valencianisme, cal parlar, a nivell ideològic, d'uns mínims amb els quals
estem tots d'acord, respectant els diversos matisos de les opcions ideològiques,
polítiques, culturals i socials de cada col.lectiu.
Podríem assenyalar des del
començament els mínims que identifiquen el treball de la Coordinadora:
1) Estem a favor de l'ús i dignificació de la nostra llengua, compartida
pels valencians amb el Principat de Catalunya, les Illes Balears, Andorra, el
Rosselló i l'Alguer. Aquesta llengua és internacionalment i des de les instàncies
acadèmiques universitàries coneguda com a llengua catalana, i per molts dels
nostres escriptors, per l'Estatut d'Autonomia i pel poble és cooneguda com a
valencià, sense que això supose posar en qüestió la unitat de la llengua, sinó
reconéixer en les seues varietats llur riquesa.
2) Estem a favor d'una plena normalització del valencià a la vida i en els organismes
oficials, a fi que tothom puga valdre's-en, o almenys, puga entendre qualsevol
de les dues llengues oficials segons l'Estatut. Conseqüentment, estem a favor
que comence a normalitzar-se l'ús del valencià en l'expressió de la fe
dels cristians i en les seues esglésies. Volem, doncs, treballar per una normal
lectura i proclamació de les Sagrades Escriptures en valencià, pel retrobament
amb la nostra literatura religiosa valenciana, que constitueix una gran part
de la producció literària dels nostres clàssics de la llengua, i per una reflexió
valenciana sobre la significació de la nostra fe en el món actual.
3) Creiem que l'Evangeli del Crist ens aporta un Esperit dinamitzador de la
vida humana dels pobles, amb més llibertat i justícia, amb més solidaritat i
fraternitat, amb més esperança i futur obert per a cada comunitat humana, per
a cada poble. En aquest sentit volem treballar i coordinar els nostres esforcos
de cristians i cristianes valencians per una inculturació que cerque, no sols
l'expressió lingüística valenciana, sinó també la vida i la cultura dels
valencians, perquè estem convençuts de què el cristianisme ha d'assumir,
i a la vegada, contribuir a la cultura de l'ara i del ací, amb la seua aportació
específica. Som conscients de les dificultats d'aquesta tasca avui, donada la
complexitat d'elements que configuren la cultura actual.
Estratègicament,
volem pensar i projectar l'animació de a fe en valencià i com a valencians com
una tasca amb dinàmica pròpia, independentment dels avatars polítics
i eclesials.
Caldria pensar en un treball a llarg termini i no tant en una lluita
reivindicativa amb els poders o les institucions. No renunciem a la reivindicació,
però no és aquesta la millor definició del treball d'aquesta Coordinadora, sinó
l'animació de la fe, tractant d'oferir serveis i coordinar esforços,
per a donar resposta a les necessitats que els cristians valencians tenen respecte
de la valencianització de la seua expressió religiosa.
Ens entenem millor com un moviment de cristians que volen treballar des
de dins de les seues esglésies, sense trencar la comunió eclesial.
Com a cristians preferim aunar i sumar esforços, i no perdre'ns en baralles
esterilitzants, superar protagonismes i personalismes, donar passes endavant
amb solidesa pensant en el futur, i si Déu ens ho concedeix, tot açò amb un
clima i un tarannà qu manifeste els fruits de l'Esperit, que són l'alegria,
la pau, la magnanimitat, la confiança en l'altre, la germanor i fins i tot la
frescor en la imaginació creadora, recordant l'ensenyament de Taizé: res no
és greu si no s'ha perdut l'estima.
És clar que si arribara el dia, que tots
desitgem, en què els Consells Pastorals i Consells Presbiterals de les nostres
Esglésies locals assumiren els nostres objectius en els seus Plans Pastorals,
hauríem de revisar la tasca d'aquesta Coordinadora i proposar llur reconversió.