El canonge Josep Espasa

Josep Espasa i Signes va nàixer a Dénia el 9 de gener de 1914. I enguany commemorem que ara fa 100 anys, el jove Espasa ingressà al Seminari de València, per ampliar els estudis a la Universitat Gregoriana de Roma, on el 1937 obtingué el doctorat en teologia. El 1939 Espasa va ser nomenat professor del Seminari de València i el 1945, ara fa 80 anys, l’arquebisbe de València, Prudencio Melo, el nomenà rector del col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, del Cap i Casal, on s'estigué fins al 1970, quan va ser apartat de la direcció d’aquest col·legi seminari. Espasa va ser delegat d’Ecumenisme de l’arquebisbat i fundador del Centre Ecumènic Interconfessional. Escriví els llibres, Falsejaments i veritats cristianes i també, Què cal creure. .

La llicó de Francesc i el federalisme

L’ordo amoris, l’humanisme universalista del benvolgut papa Francesc, des de les seues pregones arrels cristianes i des d’un llenguatge senzill i pròxim a la raonabilitat pràctica de l’ètica pública democràtica, ens ha mostrat com és de necessari el diàleg i la recerca de consensos per a fer front a l’actual rebrot insolidari dels autoritarismes polítics, especialment acarnissats contra els més dèbils i vulnerables, contra els migrants i contra tota mena de minoria, com és el cas de les nacions sense Estat.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua posa a l’abast els textos litúrgics en la seua web

Amb la finalitat de prestar un servici a les comunitats catòliques valencianes i difondre l’ús de la nostra llengua, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ofereix al poble valencià les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les diferents solemnitats. Amb l’inici de l’any litúrgic, la web d’aquesta institució ofereix les lectures de l’Advent, i així, fins a l’últim diumenge del temps ordinari, es penjaran mensualment les lectures dels diferents temps litúrgics.

Els textos publicats varen ser aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 17 de juny del 2002, es van entregar a tots els bisbes titulars amb jurisdicció en territori valencià, i estan pendents d’aprovació per les autoritats eclesials.